distingit de bon gust esvelt(en el port, caminar, etc.) graciós. Aquella noia té un caminar molt graciós. airós(en el caminar) refinat(en l'estil, les maneres, el vestit) selecte. Un club de gent selecta. gomós(del francès gommeux), afectadament elegant. ésser un petimetre(del francès [...]

ranquejar anar (o caminar) coix puntejar, coixejar, un cavall, d'una pota (Alc.). claudicar(ant.). Es diu esp. d'un argument que coixeja, que no conclou. Cp. carranquejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Manera d'anar. caminar(m.). Tenia un caminar gràcil. port, manera de portar el cos. Tenia un port majestuós. anadurao ambladura, anament d'un animal. Aquest cavall té molt bona anadura. pas Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. recórrer, caminar. 2 v. intr. seure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

llambresc lleuger expedit Ant. Feixuc. Sorrer: feixuc en el caminar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

xapàso xapot feixuc. El caminar feixuc d'aquell pagès. desairós disgraciós Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 caminar. flanquejar. El camí flanqueja el riu. 2 Fig. Cp. arpejar (fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

impuls, hereditat. Cp. esma o esme: aptesa a fer instintivament alguna cosa. Caminar d'esma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

recolzar-se(->) anar de bracet, caminar repenjant-se al braç d'un altre. Ella anava de bracet amb el seu marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 inspeccionar. patrullar 2 Caminar pels carrers sense objectiu precís. vagar, errar, passejar. rodar rondejar andarejar dardar esquirolejar 3 esforçar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]